Miquel Cos: "La indústria de la moda hauria de fer un pas enrere, és massa consumista"

El jove dissenyador de moda parla de la seva experiència en el món tèxtil, tot reclamant un canvi de valors per a potenciar més la identitat

El lema del Miquel Cos és la recerca de l’equilibri, si les coses no estan en equilibri, cauen, tant en el disseny, com en l'art i en la vida. Quan s’entén això es pot veure tot com una visió global sense coses bones ni dolentes, sinó com un conjunt.

L'objectiu d'aquest Enginyer de Disseny Industrial que viu a cavall entre Xina i Castellnou de Seana (Lleida), és crear, juntament amb diferents artistes, un nou moviment artístic que abasti des d'una manera de vestir o un estil musical, fins a qualsevol activitat que impliqui creativitat.

Quan vas saber que et volies dedicar a la moda?

Jo, realment, crec que la moda en general ha canviat... el fet que hagi començat a ser com un producte més i com pot afectar a l’estat d’ànim de les persones per comunicar-te, com et sents diàriament, és el que fa que em cridi més l’atenció...

A mi des de petit m’havia interessat, sobretot, el tema de la personalització, més que de la roba en si. Sempre m’havia agradat crear… si comprava uns pantalons, anava a la meva tieta i li demanava si m'hi podia posar el nom; això m’ajudava a sentir-me més segur i em donava més confiança, m’afectava a l’estat d’ànim. Aquest ha sigut el factor principal que em vulgui dedicar no només a la moda sinó a tot el que sigui creació.

Ha sigut difícil arribar fins a on ets ara? Potser la gent del teu entorn no et va recomanar dedicar-te a la moda per la incertesa que aquest món suposa; què et va fer seguir amb la teva voluntat?

Sí que és veritat que és un sector complicat, però sí que està creixent molt, és a dir, cada vegada hi ha més gent interessada en la moda, accessoris... Si m’ha costat? Realment no he fet res de l’altre món… més que costar a nivell d’esforç, perquè no em suposa cap sacrifici fer res creatiu, sí que, per exemple, el fet d’anar a la Xina a treballar i estar tres mesos sol allà fa que sigui una mica dur. Però a nivell professional i laboral, no em suposa cap esforç.

Què creus que és el més difícil de ser dissenyador de moda? Quins són els aspectes més complicats que et pots trobar?

Jo crec que tot depèn dels objectius que tu tinguis. Si a nivell creatiu no et marques uns objectius molt grans, no crec que sigui molt difícil, però si tu ets una persona que et marques metes molt grans i vols canviar moltes coses, sí que és veritat que tens moltes frustracions i, a vegades, no saps solucionar a nivell creatiu com arribar a aconseguir els objectius.

És més frustració que dificultat; jo crec que depèn de cada persona.

Quins canvis són necessaris, al teu parer, en la indústria de la moda?

Jo crec que el principal canvi que hauria de fer és a nivell de contaminació, crec que és la segona indústria més contaminant avui dia. S’hauria de fer sobretot un pas enrrere, perquè és molt consumista, l’objectiu de la gran majoria de marques és vendre. Jo crec que s’hauria començar a potenciar més la identitat i un “sentir-te part” abans que comprar, comprar, comprar, comprar… Això no s’aguanta per enlloc. De fet, cada vegada hi ha més marques que estan començant amb el tema ecofriendy, els materials reciclats... per involucrar la gent i crear com una comunitat per ser un més a més enlloc de vendre només un producte.

Fa dos anys vas crear un projecte de moda juntament amb dos companys. En què consistia?

Realment va ser com un treball de l’escola, no anàvem junts ni res, però l’objectiu era entendre com funcionava el fet d’entrar en el mercat i veure com des de zero es crea una empresa, una web, registrar marca i logo, com funcionava el tema de la venda online i tot això. L’estil era un rotllo més surfer, que era el que més reflectia l'estil de vida que portàvem tots tres. Una vegada ho vam tenir fet, entre la feina de la universitat i que teníem molta feina, doncs no li vam dedicar els temps necessari i una vegada ho vam tenir fet, ho vam deixar bastant parat. Jo vaig marxar a treballar a la Xina, l’altre company va marxar a Galícia i el tercer estava a Barcelona i vam decidir tancar-ho, ara fa un any.

Què et va portar a marxar a la Xina?

El meu Treball de Fi de Grau consistia en dissenyar un teixit amb materials avançats. L’empresa amb la qual estava associat el meu TFG era una empresa de la Xina; llavors vaig anar, ara fa més d’un any, a Dongguan, una ciutat al costat de Hong Kong a fabricar i dissenyar un teixit. Vaig estar un mes allà amb l’empresa i una vegada vaig acabar, una de les empreses amb les quals col·laborava l’empresa de teixits em va oferir feina, així que vaig continuar allà.

La crisi del Coronavirus ha suposat que haguessis de deixar la Xina, almenys mentre duri la pandèmia, però tens intenció de tornar-hi?

Jo ara estic treballant des de casa. Vaig tornar per les vacances de Nadal i quan havia de tornar cap allà, just va començar el Coronavirus i ja no vaig poder comprar ni el bitllet. La meva idea seria tornar-hi, tot i que és molt complicat, per això crec que és molt millor que treballi des d’aquí. Però sí, la meva idea és tornar-hi, considero que encara no he après el que hauria d’haver après allà.

Ens podries explicar les diferències entre la moda a la Xina i a Catalunya?

Principalment, el fet que és una cultura molt tancada, tot i al dir que cada vegada més s’està obrint, vulguin o no, a la resta del món, és una cultura més globalitzada. Tot arriba molt ràpid últimament. Un nen de Nova York gairebé va igual de vestit que un nen d’un poble... A la Xina, al ser una cultura més diferent tenen un rotllo també diferent. El que noto és que no miren el conjunt, a vegades pot resultar una mica "epilèptic" les combinacions que fan, però en fi, és una altra mentalitat. A la llarga aniran canviant perquè cada vegada van veient més com vesteix la gent de fora i ho volen copiar. Cada vegada la moda a la Xina serà més global, però ara mateix, al meu parer, és bastant pèssima.

Tens projectes en ment? Si és així, pots explicar-nos una mica en què consisteix i quines idees tens?

Ara mateix estic bàsicament centrat en la meva pròpia marca que és: Mike C Mart, encara no ho he acabat de definir molt bé, però amb el que m’estic centrant bastant és amb el 3D i amb la realitat augmentada per a que formi part de la identitat, de l’experiència de l’usuari a l’hora de centrar-se en la marca.

Ens podries dir quan creus que podria sortir la teva col·lecció?

A l’octubre d'aquest 2020 ja crec que estarà tot preparat.

Ens vols explicar algun aspecte en especial que vulguis acabar de detallar sobre la teva futura marca?

Se li donarà molta importància al tema del medi ambient, el que és natural, tornar a l’origen, bàsicament. Serà zero consumisme, és a dir, donaré molta més importància al que és la identitat, a la creativitat i a la creació, tot intentant involucrar els usuaris i compradors en el procés de creació i que intenti millorar l’estat d’ànim de les persones.

Moltíssimes gràcies, t’agraïm molt l’entrevista i et desitgem tota la sort per a que et vagi bé el projecte, la marca i el teu futur professional.

Moltes gràcies!

Col·lecció Mike C Mart